ELS TREBALLADORS I TREBALLADORES DE LES UNIVERSITATS PÚBLIQUES CATALANES AMB ELS I LES ESTUDIANTS EN LLUITA CONTRA EL PLA BOLONYA
Contra el model d’implantació neoliberal del Pla Bolonya a l’Estat espanyol

Aquest és un llibre urgent. És la resposta davant l’escàndol d’uns fets que desmenteixen que treballem en unes Universitats democràtiques i que vivim en una societat realment lliure.

Descarrega el llibre
en format digital

A la matinada del 18 de març del 2009, unes desenes d’estudiants que estaven tancats al Rectorat de la Universitat de Barcelona eren desallotjats a la força pels mossos d’esquadra, seguint ordres del rector de la UB, Dídac Ramírez. Aquests i aquestes estudiants mai no van impedir l’accés a ningú a l’edifici, i cap classe es va veure alterada per la presència d’uns nois i noies als quals, el màxim que se’ls podria retreure, és que la seva presència no feia joc amb la solemnitat ampul·losa d’un espai que mai havia conegut tanta vida, tanta creativitat i tanta alegria que durant els quatre mesos que s’hi havien estat. De sobte, després de quaranta anys, la policia tornava a irrompre a la vella seu acadèmica de la plaça de la Universitat de Barcelona, repetint una estampa indissociable de la manera com el règim franquista havia encarat les lluites estudiantils. Després, al llarg d’aquell mateix dia, una policia que hauríem de presumir que està al nostre servei, reprimia amb una violència inusitada als i les estudiants i als ciutadans i ciutadanes en general que volien expressar la seva indignació per la manera com s’havia decidit recórrer a la violència i a les imputacions criminals a fi de restaurar el que cínicament anomenaven “normalitat acadèmica”. D’aquella jornada, en quedarà una imatge ben poderosa i prou eloqüent de la naturalesa de les forces enfrontades: la d’uns i unes joves que, a les portes ara tancades de la que havien cregut que era la seva Universitat, enarboraven el símbol de la intel·ligència i el saber contra les viseres i els escuts policials: “Vosaltres porteu porres; nosaltres, llibres!”

segueix llegint a : http://assembleapdipas.universidadpublica.net/llibre