Doncs sí, avui he començat un taller a casa meva, un taller per penjar-me!!

Ja fa temps que ho porte pensant, era una de les coses que em costava més fer, i ho desitjava des de que vaig veure fa anys una foto a la premsa capitalista d'un desallotjament. A més tothom es penja un dia o un altre, a kasa, a un pont, a una alzina, a la façana, a faroles,... i no ha de ser tan difícil, no? Crec que sols cal seguretat en un mateix, fer-ho, no penedir-se i defendre-ho davant de tothom.

M'ha costat prendre la decisió, em feia vertigen parar, aturar-ho tot per reflexionar i decidir-me. Avui m'he adonat de que és vital per sobreviure entre els mmss, poder-se resistir, amb ràbia, però amb tranquil.litat, amb arnès i ben segura fins que et vinguin a treure. És un gran esport, aquestos últims anys he conegut especialistes amb el tema, dels que ho fan per plaer de tant en tant i dels i les que ho practiquen amb perseverança.

No m'agraden les altures i per això crec que he trigat tant a penjar-me així públicament, ja vaig anar una volta a un taller per penjar-se i em vaig traumatitzar encara més, perquè tothom es va penjar menys jo, que no em vaig atrevir, desprès de passar una bona estona engrunssant-me cap al davant i cap al darrera, tota guapa amb l'arnès a l'entrecuix i res... vaig baixar el cap i vaig dir davant de tothom que esperava a que em deixara caure pel pati interior:

NO PUC, em fa POR!

Fa un temps que inconscientment ja estava deixant-me caure, una corda per lligar aquí, embussament a la bandeja d'entrada, trucades sense contestar, assemblees als núvols, oblits involuntaris... i el meu cos ja anava a la carrera, mala digestió, faringitis, insomni, bronquitis, ovaris malfeiners...

Segur que ja m'havia penjat (que li ho diguen a ma mare...) i molta gent m'ha vist penjada però segur que o no era conscient o desprès m'he n'he penedit, que és el pitjor que et pot passar, estar allà dalt penjada d'una corda i ni adonar-te'n o estar penedint-te tota la estona. I pitjor encara (que això és molt comú per aquestes terres) penjar-te i que no t'ho diguen perquè no s'estila dir aquestes coses, perquè és ser autoritari i vertical, o pitjor encara patriarcal! (ála!).

Bé doncs avui M'HE PENJAT! no he mogut un puto dit en tot el dia, he fet el que m'ha ixit de la "xona" i mira per a on que el que m'ha vingut de gust ha sigut escriure aquesta entrada al blog.
Crec que m'ha sigut fàcil perquè tinc una baixa de 10 dies (un paper que diu que estic obligada a penjar-me 10 dies) però aquest és el primer pas, desprès cal aconseguir-ho sense baixa ni res, a pel. Ja us aniré contant com van les meves immersions en el club de les penjades.