Aquests últims dies he tornat a viure una vella discussió sobre si podem considerar les produccions culturals llicenciades amb una Creative Commons com una obra cultural lliure.

Tinc els meus dubtes si per cultura lliure es pot entendre aquelles obres culturals llicenciades amb un traspàs a pelo d'una llicència GNU. Per parlar de cultura no ens podem limitar en les restriccions formals de la seva distribució, sense parar atenció als seus continguts. Però no volia entrar en aquest debat, m'agradaria comentar una troballa sorprenent.

Fa una mica més de dos anys, dintre del Footing contra el mobbing (jornada esportiva/reivindicativa en la que es van senyalar diferents punts de gentrificació del Raval barcelonès), es fa fer una acció simbòlica de tancament del MACBA. El Museu d'Art Contemporani de Barcelona va ser acusat de ser un agent generador de precarietat i al mateix temps, potenciar la dinàmica alcista els preus dels lloguers de la zona, creant un terreny immillorable per que al seu voltant proliferessin pràctiques de mobbing immobiliari. Una acció molt bonica, ràpida i simbòlica, ja que al cap de poques hores ja hi teníem un dispositiu dels mossos disposat a tallar aquesta U de bicicleta.

I voltes que dóna la vida. En l'últim número de la revista L'evolució, editada pel sindicat dels mossos d'esquadra hi ha un article que parla del assetjament laboral que pateixen els pobres xicots (és que es tant dur, ser mosso avui en dia...). No us perdeu la pàgina 12 d'aquest document.

Tenint en compte com està el panorama cultural, en que la reapropiació està al ordre del dia, aplicar una llicència GNU a palo seco deixa les obres i els seus autors en llocs on ningú s'havia volgut imaginar. Fer servir llicències lliures demostra una voluntat de difusió, de creixement, d'eliminar les barreres i apostar per la lliure circulació del coneixement. Però el contingut si importa, i tenint en compte que certs sectors de la societat no conten amb les mateixes barreres per difondre els seus discursos que nosaltres, no els hi hauríem de posar una mica més difícil?

O potser caurem en la censura de lo políticament correcte? Que circulin aquestes imatges, slogans, llibres, cançons.. encara que despullades del que havien volgut dir?

De tota manera, gràcies als meus informadors per proporcionar-me tan indescriptibles imatges ;)